Temps mort – Lluís Llort Carceller

Temps mort

L’escriptor i periodista català Lluís Llort (Barcelona, 1966), autor d’obres com Pes mort o La reina de diamantes —aquesta última escrita en col·laboració amb tres escriptor més—, estrena nova novel·la: Temps mort, un relat negre que es mou a dos temps: un en moviment; l’altre, aturat. 

Una herència remota

En Robert Camp és un jove de Barcelona sense ofici ni benefici. Amb trenta-quatre anys no té feina; la seva parella, l’Alícia, ja no és amb ell; els seus pares van morir i no té més família perquè és fill únic, igual que ho eren els pares, i al compte corrent no li queden diners. 

Un dia qualsevol, rep un correu electrònic que prové d’un bufet d’advocats nord-americà on li fan saber que és l’únic hereu de les pertinences d’una tal Raimunda (un familiar seu molt llunyà del qual no en té cap constància). Per fer-se amb ella, però, ha de desplaçar-se a Nova Orleans. Dins de l’herència, hi ha una mansió destarotada i un grapat de calés. 
Pensant que la seva vida farà un gir inesperat, agafa el primer vol econòmic que troba i decideix deixar-se caure a la ciutat de Louis Armstromg.

Temps mort

Durant la lectura, el lector acompanyarà en Robert en la seva recerca d’aquest canvi existencial que ell suposa. La trama, doncs, es traslladarà a Nova Orleans o a la Big Easy, com també és coneguda, a l’estat de Louisiana. Una ciutat amb uns baixos fons, una societat multicultural influenciada per francesos, africans, llatinoamericans i americans i un transfons de música jazz.

L’obra es podria dividir ben bé en dues parts: a la primera, farem camí amb ell fins a disposar de la mansió i començar a fer nits allà. Ens submergirem en les nits folklores de la ciutat, i, com si d’un turista es tractés, farem un recorregut pels seus voltants, coneixent la història de barris com el francès. La segona…, la segona comença quan, uns dies després d’haver-se instal·lat temporalment a la gran casa, decideix sortir-ne i s’adona que la resta del món sembla haver-se aturat. Com si fos en un temps mort.

Una estranya novel·la

He de dir que l’argument de l’obra ha estat una mica inesperat. Acostumada a altres tipus de novel·les, potser amb guions més comuns, en aquest cas m’ha desconcertat de ple. Les històries, les intrahistòries, les seves accions i, fins i tot, els objectius que creu que té en Robert un cop surt de la mansió són molt rocambolescs.  

Els lectors experts d’en Lluís Llort diuen que aquest és el seu segell, i que és un escriptor que sorprèn. D’això no tinc cap dubte. Amb la seva novel·la, el meu estat d’ànim ha passat de l’estupefacció a la por, i d’aquesta al fàstic i a l’estupor en veure part del comportament del seu protagonista. I tot en 240 pàgines. Tota una proesa. 

 

Alba R. Prieto

Títol: Temps mort
Autor: Lluís Llort
Editorial: Crims.cat
Pàgines: 240
Data de publicació: setembre 2020

No hay comentarios

Deja tu comentario