Sota els vents de Neptú – Fred Vargas

Sota els vents de Neptú – Fred Vargas

sota els vents de neptúFred Vargas (París, 1957) irromp a les nostres llibreries amb ‘Sota els vents de Neptú’ i amb un nou cas del seu protagonista, el comissari Jean-Baptiste Adamsberg, el faldiller, l‘excèntric, però sobretot refiat del seu instint i fidel a ell. 

Els morts no maten

Tot i la seva negativa, el protagonista de ‘Sota els vents de Neptú’ es veu obligat a viatjar per qüestions de feina al Quebec sabent que deixa a França un tema que el persegueix i al que persegueix des de fa tres dècades: el jutge Fulgent, el despietat i metòdic assassí del trident, el que va incriminar el germà del nostre comissari en un crim destrossant més d’una vida, ha atacat de nou. Però si els càlculs no li fallen, el jutge compta amb gairebé cent anys i a efectes legals, Fulgent descansa en pau en el cementiri del seu poblet. L’Adamsberg haurà de saber en qui confia per poder demostrar les seves suposicions intangibles, basades en cap evidència, i no resultarà un camí gens fàcil, sobretot quan és ell qui es veu obligat a amagar-se i fugir de la llei. 

Un lloc en l’Olimp de la literatura negra i criminal

La qualitat literària de Fred Vargas és indiscutible i amb ‘Sota els vents de Neptú’ ho torna a demostrar. El constant suspens de què es caracteritza la novel·la és sens dubte un dels aspectes que més em captiva, així com la manera de resoldre els temes. 

He de reconèixer, però, que malgrat no haver pogut apartar els ulls de les pàgines hi ha hagut determinats components que m’han desinflat a mesura que anava avançant en la lectura i aquesta sensació d’ambigüitat m’ha acompanyat durant una bona part del llibre: en primer lloc, la traducció de la novel·la, massa forçada en determinades ocasions, m’obligava a rellegir determinats passatges més d’una vegada. I s’entén perfectament que no és gens fàcil reproduir en català com parla un quebequès, però malauradament ha dotat de gran hermetisme aquestes escenes. D’altra banda, m’ha costat també connectar amb algun dels seus personatges (principalment per la mancança de realisme), com la Josette, una gran aliada del comissari, una hacker d’avançada que ajuda a Adamsberg a sortir de l’atzucac en què es troba. Realment em costa imaginar-me-la asseguda davant de l’ordinador, tot i que confesso que la imatge m’ha arrencat més d’un somriure. Per acabar, crec que a ‘Sota els vents de Neptú’ Fred Vargas ha volgut buscar excessivament l’originalitat en els personatges i en la història, i justament en aquest cas menys hagués estat més. 

Tanmateix, no deixo de recomanar aquesta gran autora, que com bé he mencionat anteriorment defensa merescudament un lloc en l’Olimp de la literatura negra i criminal europea.

 

Gemma Fernàndez

Títol original de l’obra: Sous les vents de Neptune
Títol: Sota els vents de Neptú
Autora: Fred Vargas
Traducció: Josep Alemany
Editorial: Ara Llibres (Col·lecció Amsterdam)
Pàgines: 411
Any de l’edició: juny 2019

No hay comentarios

Sorry, the comment form is closed at this time.