Objectes Perduts – Quico Vilaró

objectes perduts

Quico Vilaró (Barcelona, 1962) es capbussa per primer cop a la piscina literària amb la novel·la Objectes Perduts, una obra on coneixerem una sèrie de personatges d’allò més peculiars que aniran apareixent per donar cos i volum a tota la trama.

EN MATEU, DESTERRAT

Aquesta història comença quan en Mateu Mateu, el brillant director de la promoció exterior de Barcelona, és desterrat cap a l’Oficina d’Objectes Perduts. Aquest exili forçós es dona perquè es nega a reunir-se amb un grup empresarial amb intencions d’invertir molts diners a la ciutat. Segons el seu criteri, aquests no tramen res de bo. Per aquest motiu, els de dalt han mogut fitxa i l’han tret del mig perquè no molesti i puguin fer la seva. Aquesta oficina, fent honor al seu nom, es troba perduda al barri del Raval de Barcelona.

Al seu nou lloc de treball, coneixerà una colla ben singular d’inadaptats. Gent que no es vol a cap altre lloc i que acaba allà, perduda com els objectes, arraconats. 

A poc a poc i gràcies a les diferents històries que van sorgint, en Mateu cada vegada estarà més a prop de la mà negra que l’ha apartat i se’l vol carregar. Però ell no serà l’únic actor principal de tota la novel·la, encara ens falta molt per descobrir.

NOVEL·LA CORAL

En Mateu és un més dels personatges importants que apareixen a la trama. Estem davant d’una obra coral on anirem coneixent una sèrie de persones que ens mostraran la seva història, tot narrat amb la veu d’en Mateu. Ell ho sabrà tot i serà l’agulla que anirà connectant tots els fils. Tots ells tenen un rerefons molt important que el lector haurà d’anar descobrint i, a poc a poc, els arguments s’entrellaçaran els uns amb els altres.

L’autor ha fet un esforç important per tal de crear uns subjectes totalment vius, cadascú amb la seva càrrega. Tot i que moltes de les situacions que ens mostren a l’inici de cadascuna de les trames semblen una mica rocambolesques, en Quico ha sabut relacionar-les amb la resta d’una manera sensacional, i això és gràcies a la força dels seus protagonistes. Tot té un perquè en aquesta novel·la, encara que a vegades ens preguntem: «i això, a què ve ara»?

Estic segur que el lector s’identificarà amb alguns dels que apareixen a Objectes Perduts. Són personatges molt creïbles, amb històries molt humanes que també poden ser reals. Empatitzarem amb més d’un i també patirem.

CRÍTICA SOCIAL, EN PLURAL

Aquesta obra que ens porta en Quico Vilaró està carregada de diferents crítiques socials. Cada una d’aquestes trames que la conformen se centra en un tema diferent. L’autor tracta assumptes com el tràfic de persones, les màfies o la soledat, entre d’altres.

L’humor també farà acte de presència. Tot està ben amanit amb diferents pinzellades en moltes de les situacions que viuran els nostres amics. Tot i això, no hem d’oblidar que estem davant d’una novel·la negra, encara que en alguns punts pugui semblar tot el contrari.

ELS SOMNIS PODEN ACABAR MALAMENT

Quan una persona es troba perduda a la vida, per tal de trobar-se, va a la recerca d’un somni, d’una meta per poder aconseguir allò que realment els ompli. En molts casos, aquests somnis acaben arribant, però a vegades no tenim en compte tot el que hem patit per aconseguir-los. Aquest llibre tracta també d’això. Sovint acabem transformant-nos en objectes perduts, esperant a què algú ens trobi i poder gaudir d’una nova vida, aquella que sempre hem somiat tenir.

Les persones perdudes es mereixen una vida plena, com la de qualsevol altra. Aquesta novel·la també es una manera de donar veu als perduts, als inadaptats, als diferents, tot i que no m’agrada anomenar-los així. 

 

Jose Núñez

Títol: Objectes Perduts
Autor: Quico Vilaró
Editorial: Pagès Editors
Pàgines: 478
Data de publicació: novembre 2020

3 Comentarios
  • Tyhhy
    Publicado a las 08:05h, 09 enero Responder

    Hi ha versió en castellá?

  • Jose Núñez
    Publicado a las 12:21h, 09 enero Responder

    De moment només està en català.

  • Tyhhi
    Publicado a las 06:53h, 10 enero Responder

    Doncs esparare a veure si surt, que llegir en català em resulta més incòmode, gràcies.

Deja tu comentario