L’instant precís – Albert Gassull

L'instant precís

Albert Gassull (Barcelona, 1962) és escriptor, arquitecte, músic i un apassionat de la lectura. ‘L’instant precís’ és la darrera obra que ha publicat, una novel·la negra que té un poder narratiu tan absorbent com insòlit. Ens capbussem des de la primera pàgina en la història de l’Àlex Quimera, una vida plena de culpabilitat i tragèdia.

EL DETONANT

L’Àlex és fotògraf de guerra. Ho era. Arrossega una culpa que ha de tapar amb l’alcohol i les drogues. Les relacions que té són superficials i esporàdiques. La seva ànima ja està morta, però la dona colombiana que apareix de sobte la ressuscita. Així comença ‘L’instant precís’, amb un moment dels tants que ha viscut o patit l’Àlex.

La Mariana representa, per tant, un detonant per aquest gran personatge. La bomba que ha d’esclatar a l’interior del protagonista és simbòlica. L’autor el va arraconant i ens confina a nosaltres; la perspectiva de l’Àlex se’ns presenta en segona persona. Simplement, no podem abandonar la lectura.

LA DENÚNCIA

La denúncia social està molt present, sobretot en una de les subtrames. No en sabem quasi res de les persones que passegen pel carrer amb el bric de vi com a única companyia. Ens fan nosa. Les jutgem. Haurien d’haver lluitat més, potser. I un llarg etcètera.

A Espanya no podem tenir dades exactes pel que fa al nombre de persones sense llar. L’últim estudi estadístic publicat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) és de 2012. Però segons exposen les organitzacions i entitats socials, es calcula que hi ha al voltant de 40.000 indigents. A tots ens agrada viure sota un sostre i, sobretot, estar a prop de qui ens estima. A vegades no és possible, i no tothom està fet a prova de bombes.

Beuen per soportar-ho al mateix temps que suporten la ràbia i la impotència de seguir encadenades a l’alcohol. Passen les nits terroritzades esperant que arribi el dia, ple d’hores buides, que només és el preludi de la nit següent. I, per sobre de tot això, un buit immens per falta d’amor, d’atenció i de respecte. 

LA CULPABILITAT

La culpa no ens deixa viure. El protagonista ens mostra un exemple. Com a conseqüència directa, es manifesta l’autocàstig. Està clar que la colombiana, d’acord amb la seva actitud, no pot portar-li res de bo, però l’Àlex avança amb els ulls tancats cap al precipici.

‘L’instant precís’ també és una història de violència. N’hi ha la justa i necessària. No obstant –i no ho dic com si fos quelcom negatiu–, en alguns capítols ho he passat força malament; he patit pels personatges malferits. Sentia que estava allà i no podia fer res.

MÚSICA DE FONS

L’Albert Gassull toca el saxo i en aquesta obra fa un homenatge al jazz. La música està present al llarg de la història i, si ens aturem de tant en tant i escoltem el que ens aporta l’escriptor, l’exercici pot ser molt interessant. En cas de no voler participar, no cal fer anotacions, ja que al final del llibre s’inclou la llista de peces musicals.

En definitiva, aquest text no és tant una ressenya sinó més bé una recomanació en tota regla. És molt estrany que ho faci, però m’he llegit fins i tot els agraïments de la novel·la.


Roser Ribas

Títol: L’instant precís
Autor: Albert Gassull
Editorial: Llibres del delicte
Pàgines: 302
Data de publicació: gener 2020

No hay comentarios

Sorry, the comment form is closed at this time.