La soledat del llebrer – Manel Aljama

la soledat del llebrer

Motivat a llegir-la per haver estat, mesos enrere, la novel·la guanyadora del XXVIII Premi Ferran Canyameres de novel·la 2019, un cop finalitzada la seva lectura, cal felicitar al jurat del premi per l’elecció de ‘La soledat del llebrer’ d’en Manel Aljama (Sabadell, 1963) com la gran protagonista d’aquesta edició.

José Luis Canales

Any 1975. En José Luis Canales, inspector de la Brigada Político Social i expert en atracaments, és destinat a Barcelona. Provinent de la ciutat de Conca i un cop arribat a la ciutat comtal, és adscrit a la comissaria del Districte Cinquè, la del ‘Barrio Chino’. Lluny de les expectatives professionals que tenia dipositades en una ciutat com Barcelona, a la dècada dels 70, amb atracaments dia si dia també, la seva decepció serà gran quan li encomanin la seva nova tasca. Haurà de vigilar a les persones subversives en plena decadència del règim franquista: polítics, sindicalistes, convocants de vagues… i com no, als «polacos».

“Pues aquí te lo vas a pasar bien…Tu destino es la comisaría del distrito V, la del Barrio Chino, ¡vas a follar gratis! Pero esa no es tu misión. Sí, claro, las tienes que vigilar, te tienes que trabajar alguna confidente, mantener el orden, pero, te repito, tu misión prioritaria es vigilar a los subversivos. ¿Sabes de qué hablo?

Sol com un llebrer a la caça de la seva presa

Tot i les noves ordres encomanades pels seus superiors, en Canales, ajudat per la Trini, una de les dones que venen el seu cos als carrers del ‘Barrio chino’, iniciarà una investigació per compte aliè al voltant d’una sèrie de prostitutes assassinades que apareixen, cada cert temps, mortes al port industrial de Vallcarca.

Cadàvers que ningú reclama, esclaves sexuals que són vexades, maltractades i humiliades fins la mort, escòria que no importa a ningú i de la que, la pròpia policia se’n desentén. Gràcies a les informacions obtingudes per la Trini a peu de carrer, en Canales esbrinarà una possible relació entre els diversos assassinats: les curses de llebrers.

Per què no interessa a la policia investigar aquestes morts? Hi ha interessos per part del règim al darrere d’aquests assassinats?

“Vas, esperas hasta que se lleven el cadáver al depósito y vuelves aquí, rellenas las diligencias y lo archivas”.

L’exili, una situació que torna a succeir

Amb ‘La soledat del llebrer’ en Manel Aljama crea una novel·la amb un rerefons de crítica social respecte a l’exili; una situació que nombrosos catalans republicans van haver de dur a terme per no ser empresonats o privats de la seva vida durant el règim franquista. En Manel deixa entreveure la seva oposició a l’exili actual que d’altres catalans han hagut de fer a correcuita, anys després de l’inici del procés d’independència, per no caure empresonats com d’altres i poder gaudir de la llibertat, lluny d’Espanya.

Una novel·la molt fresca, àgil i lleugera, que tornarà a fer reviure als nostàlgics de la Barcelona dels anys setanta, l’ambient brut i pestilent dels carrers més emblemàtics de l’actual districte de Ciutat Vella i ens fa cinc cèntims dels mètodes que aplicava la policia en aquells anys, recreant per exemple els seus coneguts interrogatoris a les dependències policials de la ‘Jefatura’ de Via Laietana. Una policia corrupte i submisa al servei del Règim.

Ricard Pascual

Títol: La Soledat del Llebrer
Autor: Manel Aljama
Editorial: Pagès editors
Pàgines: 173
Data de publicació: gener de 2020

No hay comentarios

Deja tu comentario