La noia del vestit blau – Laia Vilaseca

la noia del vestit blau

Convertir la vida del poble en un element important de la novel·la és possiblement un dels principals perills del rural noir, ja que en potenciar el «rural» sobre el «noir» existeix el risc de caure en un excés de costumisme que allunyaria la trama del que entenem per gènere negre. Però quan es troba l’equilibri exacte entre la trama delictiva i la narració de l’entorn, el resultat és hipnòtic, com ha aconseguit Laia Vilaseca a La noia del vestit blau (Rosa dels vents).

I és que Vilaseca, que amb La noia dels vestit blau debuta publicant en una editorial convencional després d’autopublicar la seva primera novel·la amb un èxit notable, s’ha inventat el petit poble de Treviu, als Pirineus, per ubicar una trama de misteri i tensió. I per explicar, entre morts, secrets, profanacions de tombes i fantasmes del passat, com és el dia a dia en una vila diminuta de la Catalunya interior. Però trobant la mesura exacta.

Més enllà dels components descriptius de l’entorn i de la vida al món rural pirinenc, administrats en els moments exactes per no despistar l’atenció de la trama principal, la fórmula que fa servir Laia Vilaseca com a fil conductor és –en teoria– senzilla: una protagonista que narra en primera persona un retorn al poble que acaba esdevenint una investigación accidental. Una fórmula que, tot i l’aparent simplicitat, és una opció complicada de dur a la pràctica i que també té el risc d’acabar pecant de costumista. Però no és el cas. Perquè l’equilibri és destacable entre tots –molts– els elements que construeixen una novel·la ben calculada i amb la qual l’autora sembla haver fet un tetris perfecte per encaixar cada peça al seu lloc ideal.

Per això, la dosificació de la informació i el recorregut en paral·lel, tot i que extraordinàriament ben barrejat, del misteri de la mort de la noia del vestit blau i la vida a la deriva de la Martina, la protagonista i investigadora accidental, mantenen la tensió de manera sostinguda. I sense artificis. De fet, no hi ha girs de guió espectaculars ni grans sorpreses inesperades –bé, alguna sí–, tan sols una història ben narrada i estructurada de manera excel·lent, el que no és gens fàcil de trobar en un món literari, com l’actual, on la pirotècnia acostuma a ser més celebrada que l’efectivitat de les novel·les que enganxen des de la primera pàgina. I La noia del vestit blau enganxa.

 

Marc Moreno

Títol: La noia del vestit blau
Autora: Laia Vilaseca
Editorial: Rosa dels vents
Pàgines: 304
Data de publicació: 2021

No hay comentarios

Deja tu comentario