La dona efervescent – Mar Bosch Oliveras

La dona efervescent

Molts diuen (o deien) que Sexo en Nueva York és una sèrie de dones per a dones i molts poden pensar que La dona efervescent, de Mar Bosch Oliveras (Girona, 1981), també és un llibre de dones per a dones. Però res més lluny de la realitat. Tant una com l’altra, tal com deia el meu pare, és una obra de dones per a dones però, sobretot, per a homes. 

Perquè després diguin que no hi ha qui ens entengui i que no hi ha manuals d’instruccions sobre les dones… 

LA DONA EFERVESCENT

Podríem dir que, quan naixem, encara no som persones. O com a mínim no persones com a tal, individuals, úniques i exclusives perquè, al principi, molts ens coneixen com el «fill o filla de fulaneta i menganet». Així que no és fins al cap d’un temps que no ens convertim en nosaltres, amb nom i cognoms desvinculats d’altri. A l’escola, o sobretot a l’institut, per exemple, poca gent sap qui són els teus pares. Això és un secret només a l’abast dels millors amics. I aquí és on comences a crear-te el personatge que t’acompanyarà al llarg del anys.

Però, ai las! Quan et fas gran, i sobretot si ets noia, tens parella i acabes per caure en tots els paranys socials d’aquesta societat, tornes a perdre el teu estatus i passes a ser «la dona de», «la jove de» i, el pitjor de tot, «la mare de». Per això la majoria de psicòlegs (i fins i tot gent amb dos dits de front, sense necessitat de cap carrera), diuen que és important dedicar-te temps a tu mateixa. Com vols que algú et mimi si no ho fas ni tu, eh?

Personalment, al cap d’un temps de ser mare, vaig sentir la necessitat imperiosa de fer alguna cosa que em retornés a ser la persona que era. Necessitava deixar de ser «la mare de», «la dona de» i «la que treballa a» per tornar a ser jo, únicament i exclusivament la Marta. I això que només tinc un fill i encara conservo el marit… Així que imagineu-vos com es deu sentir l’Eva Botet, la protagonista del llibre, que ha tingut bessonada i el seu home l’ha abandonat…

Doncs sí, exactament així: com una dona efervescent que s’esmicola i desapareix lentament en un got d’aigua amb el pas dels minuts. 

LA MATERNITAT

«No vols tenir fills?» «Ai, no saps pas què et perds…» «Ara que en teniu un, haureu d’anar a per la parelleta, no?» «Vols dir que amb un tercer no s’acabarien les tonteries dels altres dos?» «On vas amb quatre criatures?!» «Que no teniu tele?» 

Amb un humor àcid i punyent, la Mar Bosch detalla magistralment la imperfecció de la maternitat. De tota la maternitat: la que es vol, la que no i la que a vegades es priva. És més, ens parla de la maternitat de cada una de nosaltres i també de la que va parir les nostres parelles.

A La dona efervescent trobem tots, TOTS els consells que es donen a una mare primerenca (i a un pare també, encara que sigui de rebot). Que si l’alletament, que si els plors, que si les nits, que si s’han d’agafar o no en braços… Un llarg etcètera d’assessoraments i comentaris que ningú ha demanat però que tothom se sent amb llibertat de donar-te. Consignes que, vulguis o no, et posen –encara més– pressió a sobre i fan que, moltes vegades, et sentis com una mala mare. I és que, en molts casos, la veu de l’experiència no és més que un corcó avorrit i manefla (reflectit en la novel·la en el personatge de la sogra Remei) que no calla ni mort.

L’EVA BOTET

El llibre, que es divideix en dues parts, ens explica la història d’aquest personatge recuperat de l’anterior novel·la de l’autora, Les generacions espontànies: l’Eva Botet, mare recent de bessonada (en Bru i la Clara, dos noms que ens diuen molt), sense família de sang, abandonada pel marit i amb la seva sogra morta vivint dins del seu cap (el corcó).

La primera part se centra, bàsicament, en la relació de l’Eva i la seva sogra Remei, en la seva «convivència», i aprofita per posar-nos en situació i explicar-nos com ha arribat la protagonista a la condició en la qual es troba. O, més ben dit, que no es troba. Perquè l’Eva s’ha perdut; no la mare, ni la jove, ni l’exdona, no: l’Eva, l’Eva Botet s’ha perdut. I així ho denunciarà als Mossos d’Esquadra a la segona part.

Una segona part protagonitzada per un debat sobre crispetes blanques o de colors i tres fotografies que acabaran de lligar tot aquells detalls que s’han omès –voluntàriament o no– durant la lectura. Un final magistral que ens posarà, de nou, un gran somriure als llavis.

Per cert, jo soc de les de crispetes de colors.

 

Marta Cañigueral Ayllón

Títol: La dona efervescent
Autor: Mar Bosch Oliveras
Editorial: Univers 
Pàgines: 192
Data de publicació: maig 2020

 

No hay comentarios

Deja tu comentario