Justícia quasi poètica – Jordi Cervera

El llibre s’obre amb tres escenaris diferents, un bosc, un parc i un jutjat on es donen respectivament situacions escabroses que tenen o tindran a veure amb els quatre personatges principals: una prestigiosa jutgessa, un col·laborador cultural mediàtic, una jove caixera de supermercat, i un atractiu lladre d’estar per casa. Jordi Cervera (Reus, 1959) inicia així Justícia quasi poètica, de Crims.cat, una novel·la negra molt fosca plena d’històries intrigants.

Vides extremes

Escrita en tercera persona, a cada capítol queda retratat el punt de vista d’un dels quatre protagonistes i se’ns mostren els ítems de la vida de cadascun d’ells: la buidor existencial, la recerca d’aventura, l’èxit en la seducció o la desídia laboral, entre d’altres. L’acció, que transcorre a la ciutat de Barcelona i voltants, va rotant segons qui n’és el personatge i ocasionalment va acompanyada de referències musicals —que denoten la natura melòmana de l’autor—.

Amb una prosa densa que conté força descripcions, ens endinsem en les realitats tèrboles d’uns actuants que acabaran relacionant-se entre ells. L’estil literari es posa al servei d’una tensió evident que es dilata quan Cervera ens revela els pensaments de qui està patint una experiència angoixant, sempre procurant deixar-nos en el punt àlgid del clímax abans de tancar un episodi i encetar el següent.

Sexe, molt sexe

Justícia quasi poètica té molt de literatura eròtica i és que el sexe és el que fa avançar la trama. Les relacions sexuals hi son presentades desproveïdes de qualsevol sentiment, és el sexe pel sexe, mitjançant el qual s’hi estableixen relacions de poder i d’engany, i on per sobre de tot hi plana la venjança. L’escriptor descriu escenes passionals que van des de la sensualitat fins al sexe explícit —i en ocasions dur— sovint amb altes dosis de tibantor. Tant és així que a la novel·la es donen circumstàncies extremes que poden provocar esgarrifances en aquelles persones més sensibles.

Justícia, venjança i… quasi poesia?

En un dels passatges del llibre es genera un debat al voltant del terme «justícia» enfocat des de diverses perspectives, i a mida que avancem en la narració, quedarà palès que aquest concepte i el de la venjança son inevitablement indissolubles. Si partim del fet que el tema principal és la justícia que ja apareix al títol, on trobem la poesia? A banda de la revelació amb què toparem a la darrera part de l’obra, la poesia hi és en el talent de Jordi Cervera per narrar històries perverses d’una manera tan lírica. 

«[…] aquell tremolor imprecís i total que et recorre el cos quan no saps quin serà el teu destí, quan la incertesa és l’únic tren que passa, el pànic l’única via i la desesperació l’estació final.»

Un final impactant que agradarà a alguns per inesperat, decebrà uns altres per recargolat, i en qualsevol cas, sorprendrà a tothom.

Violeta T. S.

Títol: Justícia quasi poètica
Autor: Jordi Cervera
Editorial: Crims.cat
Pàgines: 380
Data de publicació: març 2021

1 Comment
  • Angelina Trilla
    Publicado a las 10:19h, 16 abril

    Temes i trames seductors on ens endinsa la crítica de la Violeta T.S. amb la seva prosa directa i descriptiva. Gràcies a l’autor i a la col·laboradora de NyM.