Irène – Pierre Lemaitre

Irène – Pierre Lemaitre

irène

El parisenc Pierre Lemaitre ens va presentar, ja fa uns quants anys, ‘Travail soigné’ (2006), la novel·la que inicia la sèrie protagonitzada pel comissari Camille Verhoeven, guanyadora del Premi Cognac 2006, i que al nostre país va arribar sota el nom d»Irène’.

Un policia d’alçada

Camille Verhoeven és comissari de la Brigada Criminal de la Policia de París. Tot i que va superar les proves d’accés sent el primer de la seva promoció, pateix d’una hipertròfia fetal, una característica física que no escapa de tothom qui el veu: la seva alçada és d’1.45 metres. Malgrat això, la seva agudesa i perfecció a l’hora de resoldre casos de renom li han procurat el respecte del seu equip de treball.
Fill de mare artista ja morta, Camille està casat amb Irène i ambdós esperen l’arribada del seu primer fill. Sembla la vida perfecta.

Però dos assassinats tomben aquesta felicitat. Dues joves prostitutes son trobades al mateix pis, amb evidents signes de tortura. L’escena que se’ls presenta resulta dantesca i salvatge. Tanmateix, l’autor dels crims ha deixat un senyal, l’empremta que el reconeix com un possible assassí serial. Quan la informació comença a córrer per les pàgines del diari Le Matins, el cas es converteix en una persecució a Camille, convertint-lo en un heroi massa cregut i hermètic per gosar comptar amb la premsa.

Homenange al noir?

Però el cas de les dues joves serà el primer d’una sèrie d’assassinats on els clàssics negres esdevindran els protagonistes.

Un projecte literari serà el fil conductor que emmarcarà tota la novel·la. Si Lemaitre volia homenatjar el gènere negre, ho aconsegueix. Pierre et farà recordar obres de James Ellroy -‘La dàlia negra’-, Sjöwall i Wahlöö, McIlvanney o Bret Easton Ellis -‘American Psicho’- en els seus aspectes més gores i macabres, convertint els seus misteris en part important de la trama i sense els quals no cobraria sentit. Això sí: cal buscar-li el sentit al final de la lectura.

Literatura afrancesada

‘Irène’ és la primera lectura francesa de gènere negre que cau a les meves mans. Quan has llegit altres tipus de literatura noir (italiana, nòrdica, espanyola) i pots permetre’t el luxe de comparar, arribes a la conclusió que, fins i tot entre línies, o més aviat entre paràgrafs, es denota la presència de característiques o pinzellades a la francesa: massa detalls sobre indumentàries, descripcions de pensaments i les personalitats del companys de Camille, emocions aglomerades,…

El final, però, és digne d’un molt bon thriller. Tot s’accelera, mantenint un pols amb el lector, que no sap si llegir en línia recta o en diagonal per arribar a un final que descol·loca, ja sigui en positiu o en negatiu, però que no deixa indiferent a ningú.

Diuen els experts en Lemaitre que ‘Alex’, la seva segona obra de la sèrie, és encara més bona que ‘Irène’. Potser caldria esbrinar per què.

 

Alba R. Prieto

Títol original: Travail soigné
Títol: Irène
Sèrie: Comandant Camille Verhoeven 1
Autor: Pierre Lemaitre
Traducció: Albert Pejó
Editorial: Edicions Bromera
Any de publicació: maig 2015

 

 

No hay comentarios

Deja tu comentario