Halley 2042 – Anna Carreras i Aubets

Halley 2042

Anna Carreras i Aubets (Barcelona, 1977) ens presenta Halley 2042, una història que succeeix en el futur però que podria cobrar vida en el nostre present; de fet, quasi tots els elements amb els que juga ja existeixen en la nostra vida quotidiana.

SENSE ETIQUETES

Halley 2042 no és una novel·la negra, ni una distopia, ni una obra de ciencia ficció o fantasia. És, simplement, un llibre. I és diferent. Si el lector l’agafa amb la ment tancada i amb prejudicis, pot ser que no entengui res. Dins de la cultura de masses, estem acostumats a què els productes siguin rèpliques no idèntiques però sí similars. Per una banda, tots els arguments universals ja s’han explotat i, per l’altra, en la narrativa general es marquen unes pautes perquè no ens agrada sortir massa de la nostra zona de confort. En definitiva —i això ja és una reflexió més subjectiva—, imagino que l’arribada de Halley 2042, per posar un exemple pràctic, és com al cinema Al final de la escapada de Godard, quelcom estrany i en tot cas interessant.

L’ANY 2042

Depèn de com es miri, vint anys d’història poden ser insignificants. No obstant això, la tecnologia avança amb molta rapidesa i, en conseqüència, el nostre inconscient pot interpretar que el 2042 serà un any molt diferent. A Halley 2042 no ho és gaire. En un entorn tancat qualsevol, la Laia conviu amb el seu germà. La protagonista és escriptora i en Lluís treballa en un forn de pa. Per tant, la Laia escriu quan pot i en Lluís matina molt. Dins d’aquesta relativa normalitat, tot canvia quan en Lluís li demana a la Laia que li canviï l’habitació perquè a la casa del costat carden molt. Ara bé, la veïna viu sola i té més de noranta anys. Com a bona escriptora, la Laia és curiosa i no podrà evitar esbrinar què collons passa.

VEUS I REFERÈNCIES

La veu de la protagonista està narrada en primera persona, però no ocupa tota la novel·la. Hi ha un altre personatge que està narrat en segona. Els diferents estils s’entrecreuen per dotar de sentit i significat a la història. En aquest cas, l’ús de les diferents eines narratives està més que justificat, i entenem del tot per què funcionen quan finalitzem la lectura. Així mateix, l’escriptora se serveix de referències literàries i cinematogràfiques, —com ara Ray Bradbury o Blade Runner— per complementar el seu missatge.

UNA OBRA «APOCALÍPTICA»

És un llibre crític i està replet d’insatisfacció, pessimisme i, en definitiva, d’idees en certa mesura —que no en sentit estricte— vinculades al ciberpunk. En fi, les persones han perdut pel camí la capacitat per comunicar-se i la tecnologia no és sinó un reflex del nostre fracàs com a éssers humans. Enmig d’aquest embolic —i per suposat—, encara queda espai pels delictes i el crim.

Halley 2042 és una novel·la que pot generar un debat interessant i, en tot cas, cal destacar la valentia de l’escriptora a l’hora d’intentar oferir un producte bastant diferent al que ja hem llegit i seguim llegint sense fi.


Roser Ribas

Títol: Halley 2042
Autora: Anna Carreras i Aubets
Editorial: Llibres del Delicte
Pàgines: 187
Data de publicació: juny 2020

No hay comentarios

Sorry, the comment form is closed at this time.