El viatger – Ulrich Alexander Boschwitz

El viatger – Ulrich Alexander Boschwitz

el viatger

Ulrich Alexander Boschwitz (Alemanya, 1915-1941) ens apropa a l’Alemanya dels anys trenta de la mà d’Otto Silbermann, ‘El viatger’, un empresari que narra en primera persona la por, l’angoixa i la desesperació de ser jueu en un país on hi havia ben poques possibilitats de sortir-ne amb vida.

‘Aquí no m’hi quedo’ ─va decidir Silbermann.

‘El viatger’ se situa l’any 1938, en la Nit dels Vidres Trencats, i en les setmanes que prossegueixen aquella tràgica nit. Otto Silbermann, un reconegut empresari berlinès d’arrels jueves, es veu obligat a fer les maletes i a desfer-se de tot el que havia construït a Berlin, les seves empreses i la seva família. És en aquest punt que comencen les seves anades i vingudes per tota Alemanya, tren cap al sud i bitllet cap al nord amb la intenció de creuar les fronteres amb el seu maletí.
Totes i cadascunes de les seves temptatives es veuen frustrades, però a cada fracàs l’acompanya una reflexió vital, un conèixer-se una mica més per adonar-se que, en situacions extremes, tothom pot mostrar en algun moment la seva cara més fosca i que en situacions límits un no vol deixar de perdre l’esperança i vol continuar pensant que, d’una manera o altra, algú o quelcom l’empararà. Però quan un passa de ser algú a ser un ningú en qüestió de moments, és difícil mantenir-se ferm.

Boschwitz, l’incansable viatger

Bé és cert que si haguéssim de resumir en una línia l’argument d’’El viatger’ no brillaria per la seva originalitat. És tanta la literatura que tenim sobre la qüestió de la supervivència durant l’Alemanya de Hitler! Però també és innegable que aquesta obra és única, es miri des d’on es miri.
La breu vida d’Ulrich Alexander Boschwitz és colpidora: forçat a fugir d’Alemanya abans dels pogroms del 38 i marcat per l’estigma de ser jueu, escriu aquesta novel·la des de l’exili. Però la dissort el va acompanyar fins al final, quan el vaixell que el retornava cap a Anglaterra va ser torpedinat per un submarí alemany acabant així amb la vida de l’autor. Aleshores comptava amb només vint-i-set anys.

Una obra imprescindible

La història del manuscrit també resulta apassionant: va ser publicat en plena Segona Guerra Mundial i en diferents països, excepte a Alemanya per raons òbvies. També se sap que Boschwitz va morir amb la darrera còpia a les seves mans. I que, per fortuna i amb criteri, la seva neboda va lliurar durant la dècada dels 60 l’original a l’editorial que, dècades més tard, ha apostat per la seva publicació i difusió.

El ritme de la novel·la, frenètic i angoixant, la sensació de paranoia que s’apodera del protagonista i que el fa anar d’amunt avall per tota Alemanya escapant-se dels qui l’estalonen i el final incert que l’espera ens fa pensar que Otto Silbermann seria la veu del que deuria viure Boschwitz en la seva pròpia pell.
Aquest component autobiogràfic, els incomptables valors que s’hi despleguen i els milers estats d’ànims per què passa fan que empatitzem més amb el protagonista i que ‘El viatger’ passi a ser una obra més que imprescindible en les estanteries de les nostres biblioteques.

Com sempre, molt agraïda per la vostra feina i les vostres recomanacions! Llibreria Vapor Vell

 

Gemma Fernàndez Parera

Títol original: Der Reisende
Títol: El viatger
Autora: Ulrich Alexander Boschwitz
Traductora: Carlota Gurt
Editorial: L’Altra Editorial
Pàgines: 239
Data de publicació: maig del 2019

No hay comentarios

Deja tu comentario

Este sitio web utiliza cookies tanto propias y de terceros para analizar sus navegación y ofrecerle un servicio más personalizado y publicidad acorde a sus intereses. Continuar navegando implica la aceptación de nuestra Política de Cookies más información

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar