Dones sense nom – Silvestre Vilaplana

Dones sense nom

Les desigualtats socials, les malalties, la mala vida, la prostitució, el masclisme, els nens robats. Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969) aborda tots i cada un dels temes esmentats a Dones sense nom, una novel·la negra editada per Crims.cat. Ens endinsem en una història que comença amb l’aparició del cadàver d’una jove en un ras de l’extraradi de València.

PROSTITUCIÓ

Segons l’ONU, Espanya és el tercer país del món quan a demanda de prostitució. A Europa, és el primer. I si parlem de percentatges, segons els informes de la mateixa organització, podem saber que el 39% dels homes espanyols han pagat a canvi de sexe. Som lliures i podem fer el que vulguem mentre els nostres actes no afectin negativament a la resta, però el gran conflicte no recau en el pagament o la venda: el problema té a veure amb les màfies, els enganys, les amenaces i la violència de gènere. Es tracta d’un assumpte social que encara s’ha de resoldre i, per tant, és necessari que s’abordi des de molts àmbits. Vilaplana ho fa amb grans dosis de cruesa i realitat. La misèria que envolta les víctimes s’enquista a la seva vida i la desigualtat en general es perpetua. 

MATERNITAT USURPADA

Algú se’n recorda, dels nens robats? Sembla que el tema hagi desaparegut de l’agenda vinculada a l’opinió pública. No té gaire importància mediàtica perquè no interessa. A la seva causa contra el franquisme, el jutge Baltasar Garzón va incloure la trama dels nadons usurpats. Quasi una dècada després, i obviant altres qüestions immorals, a Espanya només s’ha dictaminat una sentència, que va absoldre el doctor responsable per la prescripció dels delictes. Doncs bé, un dels personatges principals de l’obra de Vilaplana és una víctima d’aquesta qüestió social no resolta.

DONES SILENCIADES

Tots els personatges que formen part de la trama podrien ser els protagonistes. Tots ells s’han construït amb molta cura. L’escriptor narra en tercera persona els diferents punts de vista i esdevenim així testimonis imparcials de la seva vida, de les desgràcies que pateixen. La imparcialitat no es converteix en indiferència: sabem que estem davant d’una crítica social en tota regla. A més, la majoria de les veus d’aquesta història pertanyen a dones que han hagut de lluitar contra un sistema dominat pels homes.

Pel que fa a la investigació principal, l’Araceli és la inspectora que es farà càrrec del cas amb la col·laboració d’un company que ha ocupat el seu lloc mentre ella es trobava de baixa. La policia torna a treballar després d’haver-se sotmès a una mastectomia, i aquesta por que té a la malaltia —unida a la solitud— passa a ser la seva enemiga cabdal.

ELS TÒPICS SERVEIXEN PER A ALGUNA COSA

És un tòpic dir que el llibre m’atrapa, que no puc parar de llegir, però és cert. Això no només és a causa de la riquesa interna de la novel·la i els seus personatges, sinó també perquè s’estructura en capítols molt curts que t’obliguen a avançar de manera frenètica. Vilaplana ha creat una novel·la negra completa on condensa els problemes i la violència que ens envolten dins d’un món en el que encara hi ha desigualtat de gènere.

 

Roser Ribas

Títol: Dones sense nom
Autor: Silvestre Vilaplana
Editorial: crims.cat
Pàgines: 250
Data de publicació: setembre 2020

No hay comentarios

Sorry, the comment form is closed at this time.