De sobte pensa en mi – Jordi Dausà i Mascort

De sobte pensa en mi

Si un bon començament sol ser el preludi d’una bona història, De sobte pensa en mi té un inici molt original que continua en una tragicomèdia delirant d’alta volada. El llibre s’ha qualificat com gènere pulp, realisme brut i novel·la negra —hi apareixen dos assassinats que ho justificarien—, però certament hi ha qui pensarà que no és ni una cosa ni l’altra. Jordi Dausà i Mascort (Cassà de la Selva, 1977) ens lliura una crítica mordaç de la nostra realitat quotidiana i del tractament dispensat a l’entorn rural en un relat farcit d’ironia i humor negre amb un estil literari molt personal.

El protagonista

En Saül és un escriptor a la quarantena i malviu a l’antiga casa familiar de Sant Renard: un terreny de quatre masos i urbanitzacions mal construïdes, envoltat de boscos en un massís que connecta el mar amb la muntanya. Per sobreviure fa obres per encàrrec i ressenya llibres  d’autors que no suporta. Recentment separat, es retroba amb una antiga amiga a la platja i a partir d’aquí l’acció derivarà en una cursa al·lucinant plagada de personatges frikis, dels quals millor no donar massa informació per poder anar-los descobrint.

El narrador omnipresent

Un dels trets sorprenents de De sobte pensa en mi —i en té un grapat— és la veu externa que ens explica la història, algú coneixedor del passat i del futur. A mida que s’avança en la lectura, aquest relator va agafant més importància i es pot intuir que és un ens misteriós, un déu o un dimoni amb referències mitològiques que s’adreça directament als lectors nomenant-los «humans». Ens va contant els fets i defineix el personatge principal, en Saül, com «el nostre heroi», «el nostre Perseu» i «el nostre campió» amb una clara ironia —per part d’aquest  narrador i de l’autor— perquè realment el protagonista és un loser amb qui acabarem empatitzant, així com identificant amb Dausà.

La figura secreta omniscient esdevindrà un actor més, tot i trobar-se fora de la trama, i és un punt de vista molt especial que fa guanyar punts a la novel·la. Per fi, a la darrera part de l’obra se’ns revelarà la seva identitat.

El medi natural i els seus ocupants

L’escriptor es carrega la utopia rural i ens presenta Sant Renard —un territori fictici amb un paper central a la narració— com una urbs de muntanya empobrida on l’especulació urbanística campa lliurament i on els pobladors s’han construït les cases amb les restes d’un castell amb valor històric. Rulots escampades i masies d’arquitectura depriment conformen el paisatge. Els boscos dels voltants serveixen d’abocador de les deixalles que hi llençava la gent als anys setanta i vuitanta, quan la consciència ecològica no existia i el canvi climàtic no era evident. No és d’estranyar que els habitants de les contrades siguin gent amb comportaments aberrants que acaben traient profit dels visitants pixa-pins.

Tampoc surten ben parats els veïns arreplegats que han anat a parar a aquestes terres a la recerca d’un lloc «digne» on viure —com el mateix Saül—, ocupes marginats de la societat i una bona representació de la classe mitja baixa. Jordi Dausà també treu punta dels visitants ocasionals de l’espai natural: boletaires; turistes; estiuejants; caçadors; motoristes; ciclistes; pescadors; fanàtics de les xarxes socials; i runners «amb roba del Decathlon».

De sobte pensa en mi és una novel·la d’aparença innocent amb molt d’humor àcid que ens convida a la reflexió sense ser-ne del tot conscients. Ens pot fer enrogir en algun moment per trobar-nos-hi retratats i fins i tot, arrencar-nos una llagrimeta nostàlgica. Una crítica intel·ligent summament divertida per passar una bona estona que conté prou substància per repassar el sentit de les nostres vides i detectar les misèries de la nostra quotidianitat.

 

Violeta T. S.

Títol: De sobte pensa en mi
Autor: Jordi Dausà i Mascort
Editorial: Llibres del Delicte
Pàgines: 233
Data de publicació: febrer 2021

No hay comentarios

Deja tu comentario