Ara direu que estic boig – Andreu Martín

Ara direu que estic boig

El novel·lista català Andreu Martín (Barcelona, 1949), un boig de les lletres, estrena l’obra Ara direu que estic boig (Crims.cat). L’autor posa la seva mirada sobre les malalties i els trastorns mentals, on el protagonista és un foll, però ni de diagnòstic ni de manual sinó diferent, perquè segons ell «els prototips no existeixen, ni dins la ficció ni fora».

Un retorn a l’absurd amb una història ben perfilada enmig d’un món delirant.

El boig de l’escala

Francesc Ascàs és un jove dibuixant de còmics que viu sol i tancat en si mateix. Pateix al·lucinacions auditives i el seu comportament sovint és molt estrany. La seva mare va morir —assassinada?— quan ell era petit i, tot i tenir una tieta que es preocupa per ell encara que no el visiti gaire, la seva vida és solitària i introspectiva. 

Un dia, l’amiga i veïna de sota, la Blanca, coneguda com «La Beata», mor també víctima d’un crim. Les sospites planen sobre ell, que acaba detingut per la policia, visitat pel seu psiquiatre i sotmès a un examen forense per veure quin és el seu nivell de lucidesa.

Els trastorns mentals

Parlar de trastorns mentals dins l’àmbit literari ha esdevingut un assumpte massa normalitzat, i estereotipat. La diferència és que la visió des de la que s’escrivia sobre això —i encara molts ho fan— sempre ha estat caracteritzada per un context anormal, perillós i amb conseqüències funestes per a qui ho pateix. Andreu, en aquesta obra, fa un retrat de la bogeria molt més comú, freqüent i especialment realista, dotant al protagonista de vida pròpia i independència, amb una feina que li agrada i on se sent realitzat, mantenint les seves amistats i una capacitat de valer-se per un mateix.

L’absurd dins la realitat

Tot i ser una novel·la densa, escrita en primera persona, l’autor aconsegueix fer-te contenir l’alè, especialment quan en Francesc comença a conversar sol, saltant entre la realitat i allò que és producte de la seva imaginació.

En una entrevista que li van fer, Martín va comentar que malgrat ser una novel·la sobre l’absurd, aquest no ha d’estar necessàriament renyit amb filar una història coherent. I això és el que aconsegueix en Ara direu que estic boig, dotar de veracitat un personatge que sent veus i parla amb ell mateix. Però, i què? és que mai cap de nosaltres no ha parlat sol algun cop a la seva vida? Significa això estar guillat?
Amb un final molt lliure, q
uè és veritat i què no forma part de la ment i la imaginació del lector 

«Se m’acut que podria dir-li que no estic boig, però tothom sap que els bojos sempre diuen que no ho estan, de manera que quan un diu que no està boig, de seguida pensen que està com un llum»

Un escriptor polifacètic

Psicòleg de formació, Martín mai va exercir com a tal —encara que a Ara direu que estic boig deixa palès el seu coneixement per aquesta disciplina— ha preferit la literatura, on tan bé ha sabut moure’s.

Home polifacètic, la seva obra recull des d’historietes i còmics, fins a novel·les infantils i juvenils o guions de cinema. Tot i així, el seu nom anirà sempre vinculat a la novel·la negra nacional. Aquesta que tants reconeixements i premis li va reportar.

 

Alba R. Prieto

Títol: Ara direu que estic boig
Autor: Andreu Martín
Editorial: Crims.cat
Pàgines: 236
Data de publicació: gener 2021

No hay comentarios

Sorry, the comment form is closed at this time.